Un oasis d’horror enmig 
d’un  desert d’avorriment.
 

        CHARLES BAUDELAIRE


tanta cervesa només espesseix més la por
lents i perduts com sempre, a les palpentes,
ni demanem ni llum ni la finestra ni l'interruptor,

gràcies

ja només la paret on poder soterrar
el genoll amb molta violència i llepar la sang
plorant una mica i també
les llàgrimes, llepar l'ull salat de l'altre,


potser una mica així ferint-nos les retines
estrenyent les parpelles també ve, la por


...i encara no hi som, ens en resguardem
jo tapant l'interruptor i tu la llum i la finestra


fosc com és tot tenim prou claror
per veure'ns
els ulls afònics d'insistència.