Nuesa de nit, jacent a posta
 

arran de la platja, quan la febre

mou la transparència de l’aigua
 

i vacil·len els cossos salobres.
 

Les mans tracen tangents infinites,
 

ratlles fortes als flancs de la nau
 

que espera submissa, donada.
 

Més enllà de la braça i del xiscle,
 

un amor inefable; tendresa
 

que sagna sota l’arc de la vida.