El llamp filaberquí burxa la por.
Retruny el rabiós udol del tro
timbalejant fonsíssim. El ressò 
rossola per mil timbes de foscor. 

Perles i ploms nacrats, pous de blavor,
fumeres blanques de dolcíssim plor,
boires que arrissen l’escarritx del so,
tot s’atura a mirar la processó.

Són les vaques, solemnes, ventre ple,
ulls plens de mosques, explosiu braguer,
cua de pèndol, defecar serè.

Un gos solar les mena pel sender.
Bramulen, pixen. Mort el rajolí,
rebenta el xàfec a barrals sens fi.