Traductor, assagista, poeta i autor teatral de Barcelona. 

És conegut sobretot per la seva faceta com a traductor, en la qual destacà per les seves versions d'Els sonets a Orfeu de Rainer M. Rilke, obres de Paul Tillich i de les composicions trobadoresques (1982, 1988). A més, traduí al català de l'alemany, de l'anglès, del francès i de l'occità. La seva ferma militància catalanista el convertiren en un referent filosòfic de la història del pensament català i de la llengua.

Tot i això, també cultivà una interessant producció literària pròpia. En el camp teatral, amb obres com Calpúrnia (1961) i Cròniques desballestades (1977), guardonades amb el premi Joan Santamaria de teatre 1961, i el Josep M. de Sagarra 1971, respectivament. Com  a poeta donà a conèixer la seva obra amb Urgències (1968), Atzucac (1970), Presó de cendra (1976) i Adés era l'alba (1990). Pòstumament, aparegué el seu darrer recull poètic: La llet astral de l'espiritrompa en 23 superrealitats i 3 metamorfosis (1995). Tot i que menys coneguts, també publicà un seguit de contes per a infants a Cavall fort i Tretzevents. 

L'any 1993, poc abans de morir, rebé la Creu de Sant Jordi. 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Alfred Badia i Gabarró) per Anna de Lanuza.