Dompna gentil, vós m'inculpats a tort: 
si m'ajut Déu, sots-ne mal informada, 
car per Tristany no fou sa dona amada 
mills ne tan ferm ne pus lleial ne fort 
que n'és per mi la dona que és lleial, 
quant eu veu cert que en vol u a cabal; 
ma quan eu vei dos pardals en l'espiga 
renec d'amor e dic-vos que no lliga. 

Perquè no preu lo valent d'una figa, 
dona del món, ne val poirida malla 
qui en l'ull d'altres veu la grossa biga, 
ans la preu menys que fang ne podrit fems, 
e vull-la tal com mariner mal temps, 
e crec que deu ésser causa enujosa 
dompna vestir la pell de la rabosa. 

No ho dic per vós, car sai que ets valerosa, 
mas parle tant per les que fan malesa: 
rompent l'estil de vera gentilesa, 
dan's fel per mel e carn pudent per rosa. 
Les quals no vull amar, ans les desam, 
puis fan ab art dos peis caure en un ham, 
e cimbells fan d'amor ab traidor lloure, 
e no estan vells dos coltells en un foure. 

La cruseltat de dompna que no em planya, 
que ab un esguard tot sol me pot ser metge 
e no ho vol far, com si fos un heretge 
contra la fe, de mercè fóra estranya. 
Dons què n'hi faits? Cuidats fer benefici 
en dor l'amor a un sol vassall aflicte, 
que en contra vós jamai no fiu delicte 
perquè em tingats en oi ni en desfici. 

De Déu tot cert e de gents haurets blasme 
que aixxí em façats morir en crusel signe. 
Esquassejant-me d'un esguard benigne 
portat m'havets al darrer punt d'espasme 
qui s'és, ni és pus l'enerbat colp profonde. 
E si mercè ab vós breu no em recorre 
morrai sobtós, pus vei la mort qui em corre; 
mas si ho volets, quiti em farets e monde. 

De vostr tort a vós mateixa em clam 
dient-me fals, que en diversos llocs am 
aixxí com mants que enveja los fa moure: 
no mengen l'os ne el volen lleixar roure.