Als jocs de la contraclaror
suspesa en l’aire s’endevina
com un sedàs de seda fina
que passa el goig del carreró.

Arpa de pura ressonança
que canta a la llisor del vent,
i que encomana encantament
a l’aranya que s’hi balança.

L’aire de la tarda és lleuger,
i l’amor té la vista clara.
La teranyina fa més rara 
la pau que raja del graner.

I el sol, que sobre els rets se posa,
espelleix metamorfosat
en un joiell tot abrasat
amb focs de taronja i de rosa.