I ara, quin cos serà el que rebi l'acte 
de les teves carícies? I quina 
boca recaptarà, libidinosa, 
el guany de les besades? I en aquesta 
nit hivernenca, qui gaudeix l'entrega  
del cos que vull i estim? La llengua hàbil 
que te solca la pell, humitejant-te 
amb saliva endolcida per la teva  
mateixa flaire, m'és un clam d'enveja. 
Sortat aquell a qui l'espessa pluja 
amararà, i gaudirà de l'íntima  
virior consumada. 
   Qualque dia, 
per ventura, els dèus -senyors d'Egipte-, 
pietosos en fast d'omnipotència, 
t'enviïn al no-res que m'agombola 
per espargir el meu cos sedenc d'eròtica 
libació. 
   Abdú, enllaç deífic, 
agrairé la teva coneixença, 
com lúbric pelegrí a cada temple.