No he donat a cap altre les claus d'aquest tresor 
que mai no ha estat ben meu, ni en altres braços 
he escampat els pocs dons amb què et rebia. 
Te'n vas anar amb passes tan subtils 
i tan sense remor vas oblidar-me 
que el qui vingué després el teu rostre va prendre 
com el vell déu la nit que engendrà Heracles 
amb figura robada i els seus besos ardents. 
Només molt fugaçment una altra fesomia 
d'ulls no tan clars i somriure més fàcil 
vaig veure al rostre que em semblava el teu, 
i tant vaig enyorar-te com enyoren la nit 
els jardins fatigats de massa resplendor. 
Com tu sense brogit, sé que ara torno a tu, 
amant antic, isard d'altes carenes: 
en tots a tu et cercava, innocent infidel.