Llicenciada en Filologia Clàssica.

Es traslladà a viure a Figueres el 1961 i es dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. També aprofità per traduir alguns clàssics grecs al català. La publicació d’obra pròpia començà el 1972 amb el llibre Díptic. També com a assagista en llibres col·lectius com Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974). També va col·laborar en publicacions de l'època com Canigó, El pont, 9 país, Reduccions, etc. El 1978 Guanyà el premi Josep Pla amb la seva primera novel·la, Les Closes. A partir d'aquest moment va començar una sòlida trajectòria literària: Sandàlies d'escuma (Lletra d'Or, 1985 i el Premio Nacional de la Crítica).

Tot i que la poesia va ser un gènere que valorava molt, bona part de la seva obra no va sortir publicada fins l'any 1990 amb el recull Columnes d'hores que, juntament amb el llibre de poemes posterior Arietta, confegeix l’obra poètica completa de l’autora, que així mateix ha vist la llum traduïda en molts idiomes diferents (alemany, anglès, francès, armeni, danès, romanès, serbi, rus, etc.). 

L'any 1994 publica El violí d'Auschwitz, novel·la que la va convertir en una narradora, o Quadern d'Aram (1997) però una de les facetes més desconegudes de l’autora va ser la de la literatura per a infants i joves. En aquest camp va publicar contes com La grua Estontola, L'hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Els herois.

Després de viure més de trenta anys a Figueres, el 1996 va rebre un homenatge ciutadà i va ser distingida amb el títol de filla predilecte. Va morir el dia de Sant Jordi de 1999. 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Maria Àngles Anglada) per Gabriel Boloix.