Aquí dalt, amic fidel,
tot lo que s’hi fa i s’hi cria
té sabor de poesia
com tota bresca de mel.

De res del món sent anhel;
la immensa mar m’assacia...
Pels cims de la terra mia
solament enyor el cel.

Mes si baix qualque vegada
per estendre la mirada
vers el casal de Son Bru,

sobre el dors de la boirada
veig somriure l’esplanada,
oh! i llavors t’enyor a tu!