Pressent darrere els vidres, nit enllà, 
fresseig de sigiloses genetes, a racons 
de pedra i vegetal.

És més fàcil, però, sentir les rates 
que et sotgen d'amagat 
per les escales cegues 
que no menen enlloc,

les rates migratòries que a la tardor abandonen 
la ciutat estival, quan la botiga tanca 
i Europa torna a calar foc a estadis 
i s'ha acabat el pròdig 
mannà d'escombraries, 
i en multitudinària 
migració, a onades, 
surten a foravila afamegades, 
fent matx, fora mirar prim, 
i entren a les cases i devoren 
els fills dels sords que dormen 
plàcidament encara 
                               i enganyats.