Canto pel goig que em fa cantar 
i perquè em prengui qui em voldria; 
canto perquè no puc servar 
tanta de joia a casa mia.

Tota per tots i tal com só, 
que d'altra guisa no en sabria; 
tota per tots en ma cançó 
damunt la terra on jo naixia.

Damunt la terra que alça un clam 
i esqueixa el vel que l'oprimia, 
i a les germanes dóna un ram 
de l'olivera que floria.

Canto, que enlloc del món on fos 
cantar com ara no podria!