Els versos no són per vestir-nos, són 
ones que juguen a la sorra amb peus 
de l'infant que s'espiga; també esclaten  
contra l'escullera de viure i tornen 
o t'arrenquen les ungles de les mans. 
Els versos són llar de foc o rosada, 
però mai no són com el fum que es desfà 
o com el fum que tot ho enterboleix. 
I mai no esdevenen cendra, sinó 
l'arbre que busques, el que no figura 
als CD-roms ni les enciclopèdies: 
l'arbre alt amb flors d'oceans on pots créixer.