Voldria vessis, llum meva,
com bes el call  de les mans.
Les meves mans, l’únic membre
que et coneix. Quan tu te’n vas,
me deixes la mà tan morta
i tan sola, que me cau.

Jo no tenc prova d’amor
més que l’ala de les mans.
He arribat a tu, als marges
del teu cor senzill i clar
amb la meva mà. No sé
com no hi vaig agonitzar
com un tros de tarda, jo
que només som un amant.

Només de destrucció
cap a més vida m’aguant.
M’aguantes tu, cel, mort meva,
amb la teva mà.
Amb la teva i amb la meva
mà cega, em vaig defensant
de la sang enderrocada
per temps, amor i destrals.

La mà estic besant, besant-me,
i estic besant-me l’amor
que et tenen les meves mans.