''Quan vegis que el teu nu, dintre l’ull meu
no abrusi el foll desig que hi encenia,
vina, oh dona! a arborar-me l’agonia
amb la nuesa de la teva veu.''
''Quan vegis que el teu nu, dintre l’ull meu
no abrusi el foll desig que hi encenia,
vina, oh dona! a arborar-me l’agonia
amb la nuesa de la teva veu.''