Metge, polític lerrouxista i poeta lleidatà. 

Mostrà els seus primers poemes als cercles literaris de Lleida i s'anà consolidant a través de la participació als Jocs Florals de la ciutat. L'any 1928 va fer el salt a Barcelona, on fou proclamat Mestre en Gai Saber als jocs florals de la capital catalana.

La seva poesia es relaciona amb una estètica ambiental lleidatana bastida pel folklore i el llenguatge popular locals. El primer recull que edità fou Campànules (1923), i el seguí Clarors (1927). El tercer volum, un any després, el titulà Floralesques (1928), on recull totes les composicions que presentà als certàments poètics. 

Exiliat a Andorra per mor de la guerra, donà a conèixer tres poemaris més abans de morir: Corrandes i Madrigals (1946), Flautes al vent (1949) i Fites (1949), uns llibres que abandonen la jovialitat d'abans del conflicte armat i que recorren les qüestions metafísiques de l'existència amb gravetat. 

La seva obra completa fou publicada l'any 1996. 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.