M’he enamorat tants cops que no sé quants,
i cada volta amb un amor sincer:
d’uns ulls, de cabelleres fulgurants,
d’algun somrís que em feia presoner;
de l’aire de retaule d’unes mans,
d’uns sins que endevinava llaminer,
de ritmes i de corbes ondulants,
de veus i de perfums... de no sé què.
De cada amor que em va endolcir les hores
en guardo una relíquia a l’esperit.
Ombra, què vols? ¿Per què, gelosa, plores
i els crisantems dels teus pesars desflores?
¿Oblides, per ventura, que t’he dit
que eres l’estrella de la meva nit?