Coneixeràs la línia que separa
el cel i sega l’ull. No veuràs plans
ni muntanya, només la transversal
que escapça el que avui està per fer, encara.
Encara ni una meitat del que projecten
les possibilitats amb parada aquí.

Mira’t, quan vegis com creixen les plantes,
veuràs que sota els peus et creua la línia
de la condició i els seus fills tallants
tot senyalant el gènere que guardes.
Voldràs tornar a una paraula asexuada
que t’empunyi amb més justa definició.