''Mira, repara 
les cendres que est cadàver 'vui en dia 
quasi calentes té dessota encara, 
que per major oprobi i vilipendi 
són les relíquies del passat incendi.''

>
A la vista d'un esqueleto o d'una calavera
1
/1
A la vista d'un esqueleto o d'una calavera

Vinga el discurs a fer anatomia 
mental d'aquesta horrenda calavera. 
Note el número, l'orde i simetria 
dels ossos que s'observen dins sa esfera. 
Esta màquina, que alta subsistia, 
de dos-cents i cinc ossos consta entera; 
multiplicant-los Déu, per a ensenyar-te 
quant deus, per a adorar-lo, doblegar-te.

Aquí està lo cap, a on presidia 
l'enteniment, monarca amb tanta glòria; 
aquí lo sentit comú, la fantasia, 
l'estimació i la memòria; 
aquesta era la casa a on residia 
l'altiva presumpció i la vanaglòria, 
d'a on, expel.lida la millor potència, 
sols hi habita l'aire per herència.

Aquí era la vista llicenciosa, 
que, incauta divagant, poc recatada, 
la ponçonya de Venus deliciosa 
tal vegada begué en copa dorada; 
per aquí la saeta contagiosa 
de Cupidó tal volta trobà entrada, 
i en lo més viu del cor féu tal ferida 
que en un obrir d'ull llevà la vida.

Ulls desllustrats, vacisos i espantosos, 
com plorarien, si possible fóra, 
per eixos dos forats, rius caudalosos 
de dolor i amargura duradora! 
Oh com serien ara més ditxosos 
si fossen estat cegos fins a esta hora!, 
pues tancades les portes a l'ofensa 
era segura o fàcil la defensa.

Qui hauria mai pensat que una fatxada 
tan hermosa, gallarda i placentera, 
una carn tan purpúrea i encarnada, 
tapàs aquesta horrenda calavera? 
Aquella pell sutil i delicada 
un sac d'ossos pròpiament era. 
Ah!, humana bellesa, si s'apura, 
quant superficial és ta hermosura!

Ea!, vil apetit que desitjaves 
aquella elegant espècie hermosa, 
aquí tens ara lo que anhelaves, 
toca, besa, adora, abraça, gosa, mira, 
     admira, adora, ta mà hi posa. 
Puix, allò que aleshores luxuriaves, 
era això que ara veus, i no altra cosa, 
sens faltar-li a l'essència que tenia 
sinó un vel sutilíssim que ho cobria.

Aquí, per últim, en poc lloc hi havia 
un món petit i abreviat; i ara  
ja no és món, ni petit, sinó que sia 
un món finat en foc. Mira, repara 
les cendres que est cadàver 'vui en dia 
quasi calentes té dessota encara, 
que per major oprobi i vilipendi 
són les relíquies del passat incendi.

AGUSTí EURA
,