Si jo et tingués vespre i matí 
     sempre en ma dansa,

si jo et sabés lligat a mi 
     sense mudança,

¿fóra l'amor com ara és, 
     tan dolça i fina?

Sense l'angúnia d'un després 
     que l'enverina,

l'hora que fuig, tot i el renou, 
     seria fada,

tal com la menja que no es cou 
     especiada.