Ara que et veig: cínic i segur, respectable... 
m'obliga un gest feixuc i pens 
que potser hauria estat millor 
aixecar-se en revolta fa temps ja 
abans de retrobar-nos, inalterables, 
en el reducte fòssil de sempre.

Potser necessitàvem un cartipàs per l'aventura, 
sojornar tots els racons 
i espoliar les grans i nobles gestes.

Ara que et veig: educat i alhora feble, desitjable... 
m'obliga un crim just: desfer-te i refer-te 
per engegar-nos a la primera maqueta de l'amor 
abans d'ensopir-nos cap a llargs reductes i pretextos.

Potser, però, no calgui res d'això 
al capdavall no ho sé 
però m'obliga la violència d'estimar-te.