O trobadors, per què deixau la llengua 
i amb gust cercau la llengua castellana 
i l'acceptau amb molt delit i gana? 
La nada als cors la teniu a gran mengua. 
En aquell temps los limosins poetes, 
amb primor gran i amb molt delicat art, 
vem que escrit han grans obres per sa part 
i quasi ensems molt doctes i perfetes.

La gaia fou una de les eletes, 
ciència i art entre els nostres antics, 
que en tota part d'ella foren molt rics, 
preciant-se prou fer-ne moltes cobletes. 
No sé amb raons com plànyer, per què i com 
per grans i xics sia tan menyspreada: 
i entre els antics era tan estimada 
per les nacions amb gran fama i renom.

En nostra edat vem ha donat tal tomb,  
que a penes hi ha qui en català escriga: 
i del qui ho fa no falta qui se'n riga 
i que de fat lo tracte i grosser hom. 
Lo qui negant està a sa descendència, 
o ell és bord o sos passats roïns, 
o vol fer tort o alguns mals danyats fins 
va maquinant o ho ha fet haguent dolència.

Si tots los fets llegim amb atendència 
dels catalans, grans proeses nos diuen: 
los autors grans encarint nos escriuen 
quant bé i perfets foren amb fe i prudència. 
Nobles barons vingueren a poblar 
amb llengua i lleis a tots los nostres pobles: 
llinatges vells, més principals i nobles 
de les nacions que cansa un admirar.

Exemples grans se poden aportar 
quant estimat era en pau ien guerra, 
i amb què quilat preciaven per la terra 
dels catalans la sang i lo solar. 
Cort, Rei, tothom, tots català parlaven; 
amb son comerç i amb tot quant escrivien 
en prosa i vers i amb tot lo que volien 
deixar renom, en català ho dictaven.

Preciaven-se quan terres conquistaven 
los catalans d'amostrar-los la llengua 
als ignorants; i es treia burla i mengua 
contra dels que mal la pronunciaven. 
Quasi els demés empleen 'vui la musa 
en castellà sens veure la Castella; 
i, en català nostro, bé ha meravella 
qui escriga res, car dien que és confusa.

Los poc versats prenen per llur excusa  
dir que el parlar és molt curt i grosser; 
i afirmen que sols los rims pot fer 
los benauriats amb sa ciència infusa. 
Ausias March ha escrit en català 
molt doctes cants, i aparen filatèries 
a l'ignorant qui no entén les matèries, 
ni coneix l'arc d'amor amb què ho dictà.

Noble bastard molt més gran causarà 
entre els amants que no els que féu Ariost, 
ni que tots quants fins 'vui Lope ha compost 
per tenir l'art i més gran son parlar. 
Lo qui ballant està en una gran sala 
i sempre al so fa famoses mudances 
i mai per to hi ha qualssevol dances, 
al tal dansant mereix li donen gala.

Però aquell qui al replà d'una escala 
o en més xic lloc o sobre d'un bufet 
fa a poc a poc tant quant l'altre ha fet 
sens que dins lli se veja acció mala, 
sens més raons mereix més alabança 
per rematar amb tan poc lloc son art 
i aportar perill en cada part 
e les accions posar sempre amb balança.

En castellà s'escriu amb gran puixança 
pel gran suport que tenen de vocables 
de gran acord amb sentits variables, 
que el castellà amb mig art s'abalança: 
les nostres lleis, si bé un poc són estretes 
per a fer cant per ser curta la llengua, 
no ho és tant que el que no ho té per mengua 
no trob remeis per fer obres perfetes.

És de pesar que hi ha avui molts poetes 
dels catalans i en català no escriuen, 
i molts tavans que no saben, i es riuen 
de son parlar quan ne lligen cobletes. 
Los del ponent nos han l'art infamat 
amb rims mundans de xacona i gorrona 
i escarramans, amb los quals s'inficiona  
tot lo jovent amb tanta llibertat.

Los catalans jamai han inventat  
semblants cançons ni tantes filatèries; 
si bé molt bons han escrit grans matèries 
doctes humans, de gran utilitat. 
Imite als seus lo docte català, 
faça pomells de les flors de sa llengua, 
seguesca als vells, que si no ho té per mengua, 
entre sos peus molta flor trobarà.

Faça sonets com fa la Itàlia, 
lires, cançons, e dels bons de Castella: 
cerque raons; veurà si s'hi desvetlla, 
com bells versets en català farà. 
Amb grans raons Boscà, i molt difuses, 
prova que en l'ahir les muses catalanes 
amb molt espai les vestien galanes, 
mes pels racons 'vui les portam molt nuses.

Plens de bon seny, no dejecteu les muses, 
les naturals de vostra Catalunya, 
puix que són tals que amb elles bé s'encunya 
un bon endeny, si no les fem confuses.