A fer no em puc atrevir 
de l'altre món la gaseta, 
perquè no sé que estafeta 
d'allí mai puga venir; 
ni sé qui puga tenir 
d'aquell món notícia alguna, 
que en eixa ocasió oportuna 
gustós les replegaria 
i la gaseta podria 
formar del món de la lluna.

Si d'allí no ve estafeta, 
propi, ordinari o correu, 
¿com tinc de fer, no em direu, 
de l'altre món la gaseta? 
¿Tal volta alguna oreneta 
noves portarà d'allí? 
Me les diga, si és així. 
Però tindré que esperar 
al març, que vinga a cantar: 
"Lleva't, lleva't de matí!".

En març, oint aquell cant, 
tal volta m'adormiré 
i entre somnis jo veuré 
lo que allí estarà passant. 
Però mentre que esperant 
estic el moixó que vinga, 
no trob algú ab qui em convinga 
que tals noves dar-me puga, 
a no ser que les duga 
lo canó d'una xeringa.

Quan les notícies per tal 
conducto sien vingudes, 
és just que sien rebudes 
a modo de servicial. 
Per fer la gaseta cal 
que se reba encontinent, 
puix farà lo humor corrent 
mentres les noves s'escriguen, 
i els que les lligen estiguen 
com qui tot s'ho va bevent.

Qui tal assumpte proposa 
per eix camí les rebés, 
i, junt amb ell, los demés 
que elegiren semblant cosa. 
És proposta escandalosa, 
un assumpte incompatible, 
puix, si tenir no és factible 
de l'altre món notícia alguna, 
la demanda és importuna, 
d'una gaseta impossible.