La nit perfecta, cau soledat a les espatlles.

Qualsevol nit. Ara. 
                              Tot desert 
pots passejar els carrers sense por 
de navalles antigues de fam, 
d'ombres sobtades de crits 
desfets en rialla al fons del silenci. 
No hi ha cap perill. 
                               Centenars 
d'homes vetlen per tu, com pares, vigilen 
farcits de navalles i d'ordre, de fosques  
veus de metralla i ordre, de plaques lluents 
legals i d'ordre. 
                         Ja. 
                              Pots jaure tranquil.

L'ordre, perfecte, cau la teua sang a les espatles.