Com la gasela vas 
vora el mirall de l'aigua. 
Si t'hi mena la set, 
et traïa la imatge  
-vora el mirall de l'aigua. 
Mes no mires ni beus, 
que una fulla es movia, 
i una veu percudí 
la tibantor de l'aire 
-vora el mirall de l'aigua.

     Ai cançó, quan tornaràs? 
     Cap a quan seré exaltada? 
     Si desfermes, en venir, 
     tantes traves mal lligades, 
     tornaré sovint al bosc 
     per sentir-me enamorada.

Com la gasela vas 
vora el mirall de l'aigua. 
D'escoltar fas posat, 
i les coses callaven. 
Quan t'aixequis al cel, 
oh cançó  esperançada!, 
sentirem que ets pel cor 
-nodriment inefable- 
com un pur rajolí 
vora el mirall de l'aigua.

          Per a la memòria de Lluís Millet