Damunt el fenàs verd, la teva altura
com una ascenció silenciosa
de clares assutzenes. Tremolosa,
la cort dels bels de l'aire en ta figura.

La cort dels bels de l'aire en ta figura
vesteix i desvesteix de sons l'undosa
font negra de cabell i, lluminosa,
per l'herba del teu cos, la llum pastura.
Per l'herba del teu cos, la llum pastura.
Per l'herba del teu cos, les aigües fredes
del moaré i l'embat. Feliç corall
dels teus muscles vibrants sota les sedes.

La bellesa te cau, blancor avall:
els ulls, els pits, els braços abocats,
son rius amb pas i son, són rius penjats.