(I) 
     Amb l'alegria d'alçar-se 
si el temps l'havia esbatut, 
indomablement vençut, 
no es dava pus per retut: 
qui cau i torna a aixecar-se 
és com si no hagués caigut.

     (II) 
     Em faig enfora de la vida, 
però ella és un estaferm 
que a cada cop s'aixeca 
amb més delit, amb més 
insolència.