''E plats-me l'enamorada 
ab lo cors prim e delgat, 
ab que es tinga per pagada 
de mé per enamorat 
e que em faça gran ullada 
per tener-me el cors pagat, 
ella que en serà preiada.''

1
/1

Al punt que hom naix comença de morir, 
e morint creix, e creixent, mor tot dia, 
que un pauc moment no cessa de far via, 
ne per menjar ne jaser ne dormir, 
tro per edat mor e descreix a massa, 
tant que així vai al terme ordenat, 
ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat, 
mas pus avant del terme null hom passa.

Trop és cert fait que no podem gandir 
a la greu mort, e que no hi val metgia, 
força ne geny, rictat ne senyoria, 
e trop incert lo jorn que deu venir, 
com, quan ne on, que tot arnès traspassa, 
e no hi té prou castell, mur ne fossat, 
e tan lleu pren lo neci co'l senat, 
car tots som uns e forjats d'una massa.

Bé sabem tots que hi havem d'eixir, 
o tard o breu, que no hi val mesestria. 
Breu és tot cert qui pensar no saubria, 
mas lo foll hom no se'n dóna consir, 
que, remirant sa carn bella e grassa, 
e el front polit e lo cos ben tallat, 
ha tot lo cor e lo seny aplicat 
als faits del món, que per null temps no es lassa.

Si bé volem un petit sovenit 
com som tots faits d'àvol marxanteria, 
e el sútzeu lloc on la maire ens tenia, 
e la viltat de què ens hac a noirir, 
e, naixent nós, roman la maire lassa, 
e nós, plorant de fort anxietat, 
entram al món ple de gran falsedat, 
que adés alciu ez adés nos abraça.

O, vell poirit, ¿e què poràs tu dir, 
qui et veus nafrat tot jorn de malaltia? 
Missatge cert és que la mort t'envia, 
e tu no el vols entendre nez ausir, 
mas, com a porc qui jats en la gran bassa 
de fang pudent tu et bolques en pecat, 
disent, tractant, fasent molt mal barat 
ab lo cor fals e la mà trop escassa.

De cor preion deuríets advertir 
en l'estat d'hom qui tots jorns se canvia, 
que el ric és baix e el baix pren manetia, 
e el fort és flac e el flac sap enfortir, 
e el jove sa dolor breument l'acassa, 
e mor tan lleu co'l vell despoderat,  
e el vell mesquí fai lleó de son gat, 
e pensa pauc en la mort qui el 'menaça.

Dieus sap per què lleixa mal hom regir,  
o foll, o pec, e los bons calumnia, 
que tal és bo, com no té gran bailia, 
que és fer e mal, si ho pot aconseguir; 
e tan humil, quan és monge de Graça, 
que és ergullós, quan ha gran dignitat; 
e tal regeix una granda ciutat, 
fóra millor a porquer de Terrassa.

Qui bé volgués a Dieu en grat servir  
ez en est món passar ab alegria, 
tot son voler a Dieu lleixar deuria, 
e no pas Dieu a son vol convertir; 
car Dieus sap mills a qui es tany colp de maça 
per esprovar o fer sa volentat 
d'açò del sieu e que és raisó que es faça.

Del Paire Sant hai ausit, quan traspassa 
d'aicest exil al Juí destinat, 
que dits: "Er fos ieu un bover estat, 
que honor d'est món a pecats embarassa!"

Eu, Peires March, pregui Dieu que a lui plaça 
donar-me cor e voler esforçat, 
quez ab plaser prendra l'adversitat 
e sens ergull lo bé qui breument passa. 
 

*

Jo em meravell com no hi ve qui ulls ha 
e cell quiz ou per què no vol entendre, 
e qui no sap per què no vol apendre, 
e cell qui pot e sap, com bé no fa, 
e valent hom que faça gran aulesa 
per foll plaser qui dura pauc moment, 
e de senyor qui perd cor de sa gent 
per crueltat o per mala avaresa.

E tinc per foll qui no guarde on va 
a paubres homs qui trop vulla despendre, 
e de vassal que ab senyor vol contendre, 
e lo bon hom que ab vil senyor està, 
e cell qui fa joventuts en vellesa, 
e qui a foll comana regiment 
nez a malvat fembra, força, ne argent 
car lo mal hom un jorn farà malesa.

Senyor falleix qui trop estreny la mà  
al servidor a cui la dega estendre, 
e puja cell a cui degra deixendre, 
e consell cre d'hom monsongier e va, 
e dóna lloc a llengua trop encesa 
de mal parlar difamant e mintent, 
pausant discords entremescladament, 
d'on a la fi sa dignitat és lesa.

No par que bé tenga lo cervell sà 
cell qui ço fa quez autre vol rependre, 
e cell qui ri com se degra escoixendre 
ne qui per fill o per filla es desfà, 
e qui serveix amb la sua despesa, 
e qui menàs ne que menta sovent, 
e parla bell ez obra malament, 
e gasta el sieu per viltats o peresa.

De xacun hom se tany que parle pla, 
clar, pauc e breu, ab dreita raisó rendre, 
senes siçany e sens vertat ofendre, 
e fait dubtós, que no el jutge certà,  
e no difam autrui ne diga horresa, 
ne lause molt hom qui el sia present, 
ne sé, ne fill, ne son heretament; 
ne sa muller no llou de gentilesa.

No m'assaut d'hom que haia ús d'alacrà, 
ne de senyor que a tort vulla el ñmeu pendre, 
ne d'advocat qui tot plet vol empendre, 
ne de vassall qui em renya com a ca, 
ne servidor altiu ab niciesa, 
ne metge foll, no pràtic ni scient, 
ne confessor grosser e negligent; 
ne gran estat nok vulles ab pobresa.

De gran error mou a tot crestià 
que per Infern Paradís vulla vendre; 
sol de pensar deuri' hom pel cor fendre, 
que tard o breu xacús sap que morrà; 
e, si en pecat mortal és l'arma presa, 
lo foc d'Infern és son alleujament, 
e Paradís hauran joiosament 
cells qui deçai fan de virtuts empresa.

Prenga xascús, segons la sua aptesa, 
d'aicest dictat algun millorament, 
no guardant mè ne mon defalliment, 
que tals sap dir quez ha pauca bonesa.

Verges humils, corona de noblesa, 
maires de Dieu, per nostre salvament, 
preiatz p0er mi vostre Fill excel.lent 
que en tot bé far me do gran fortalesa. 

      Musicat a Els nostres poetes, Picap, 1998. 
 

*

Domna em plats ben arreada 
e cavaller ben armat, 
e donzella enfresada, 
e servent arremangat, 
e cavall ab gran illada, 
ardit e bé afrenat, 
e sofrent bé tranuitada.

E plats-me fer cavalcada 
en lloc pla e ben poblat, 
e veser foc e fumada, 
e.z enemic assetjat, 
que haja tenir tots jorns bada 
e no sia assegurat, 
si doncs no està dins murada.

E plats-me l'enamorada 
ab lo cors prim e delgat, 
ab que es tinga per pagada 
de mé per enamorat 
e que em faça gran ullada 
per tener-me el cors pagat, 
ella que en serà preiada.

Enquer hi ha plus qui m'agrada: 
senyor ben amesurat, 
que hom no el servesca de bada, 
ardit e franc ses barat, 
e que tinga gran mainada, 
segons l'ésser que és dat, 
que l'àls és causa trop fada.

E plats-me la hivernada, 
ans del sol ésser llevat, 
e que fos aparellada 
missa a clergue espatxat, 
baixa, que no pas cantada, 
sinó en dia feriat, 
per far la festa honrada.

PERE MARCH
, XIV