Teníem brisa i agradositat 
a les cases de pedra amb gelosies 
en portes i finestres. Les cortines 
de randa voleiaven i el mosaic 
emmirallava les falgueres verdes 
en la clara penombra de les cambres. 
Teníem brisa i agradositat 
dessota els magraners, al fons dels patis. 

Melangiosa nit de papallones 
vora els fanals. Amb lentitud, la banda 
interpretava Schumann, avançant 
amb petits llums davant les partitures. 
Després venia el cotxe, 
emblemàtic i buit. Just al darrera 
portaven el taüt els nois i noies 
vestits d'estiu. Foscos, a poc a poc, 
venia la gent gran, i un pur silenci 
era el vel de la nit teixit amb música. 
Un dels fills del bar Sol, el de la plaça, 
no serviria més gelats d'ametlla 
els capvespres d'estiu dessota els arbres. 

Melangiosa nit. Distants, els llums 
dels músics eren prop del cementiri. 
Teníem brisa i agradositat 
en tantes cases buides, i la brisa, 
barrejada amb la música llunyana, 
feia onejar cortines, traspassant, 
clara i elemental, les gelosies.