JOAN MARGARIT
(1938-)

Poeta i catedràtic d'arquitectura de Sanaüja.

S'inicià amb la poesia en castellà amb obres com Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965) o Predicción para un bárbaro (1979), però amb L'ombra de l'altre mar i Vell malentès (1981, Premi de la Crítica) començà a publicar la seva obra poètica en català, idioma que ha utilitzat fins a l'actualitat.

Des de llavors ha escrit multitud d'obres i moltes han estat premiades. Recollí pert de la seva poesia primerenca a L'ordre del temps. Poesia 1980-1984 (1985). 

Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004) suposa una selecció poètica essencial realitzada pel propi autor que recull el més representatiu d'obres com, a banda de les ja esmentades, La dona del navegant (1986), Edat roja (1991), Els motius del llop (1993), Aiguaforts (1995), Estació de França (1999) o Joana (2002).

Els seus treballs més recents també li han valgut premis nacionals catalans i espanyols. Destacam Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Des d'on tornar a estimar (2015) i Un hivern fascinant (2017). 

El 2015 ha estat reconegut amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, en reconeixement a la seva trajectòria cabdal en el panorama català i a la divulgació que ha tingut la seva obra, traduïda a l'alemany, el castellà, l'anglès, l'èuscar, el rus, etc. 

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joan Margarit) per Toni Terrades.