M'agrada, mentre assaja, d'escoltar-lo. 
Això ho has encertat, penso. I el veig 
tímid, preocupat pels seus compassos, 
fent-se fort amb la música. No-res 
més entranyable i perillós que el saxo 
entre les joves mans. 
Però la música l'empararà. 
Ha deixat de tocar, 
i després d'una estona de silenci 
el sento iniciar una melodia 
càlida i lenta com un vell amor. 
El saxo és l'armadura 
brunyida pel seu so. 
Ni les fredes cuirasses, ni els hermètics 
cims lluents, ni els pesants escuts de bronze 
que en la Ilíada duien els herois, 
mai no podrien protegir-lo tant.