II 
A vosaltres, 
els anònims, 
que heu malmès 
tanta esperança, 
que heu robat ànimes 
i festejat 
el lliurament 
del mite sagnant. 
  
A vosaltres, 
els anònims, 
a qui us demanaren 
el trànsit 
pels ignots 
passadissos  
de neó. 
  
A vosaltres, 
que no posseíeu 
armes i que 
dubtàveu amb armes 
de fel i agror. 
  
A vosaltres, 
mans blanques, 
inertes, 
que no podíeu  
executar. 
  
A vosaltres, 
que executàreu 
amb els records 
de l'esdevenidor. 
  
A tots vosaltres, 
clamen sense por 
els àvids de vida, 
còmodes, 
ara que ja és tard. 
  
A tots vosaltres, 
amb mordasses 
de silenci, 
perquè ja sou 
presència morta. 
  
A tots vosaltres, cabrons, 
perquè ja sou morts 
i ens heu fet callar.