Llàgrimes endarrerides 
que un dia quedaren retingudes 
fent d'escut a les ferides.

Llàgrimes de retorn vingudes 
a ma persona visitar. 
què pensaves sense ajudes?

Hom necessita recolzar-se 
per les misèries superar. 
La ràbia no pot desplaçar-se.

Què farà, si no tornar, 
allò que intentam deixar enterrat 
podrint-se per no respirar?

Llavors esdevé aquell retrat 
en un dissabte d'alcohol 
despertant el que sempre he estat.

Fou una paraula qualsevol 
i ja tot es remenava, 
un record ja prengué el vol.

I el vol d'un record miserable 
fou capaç de fer-me plorar 
perquè hi ha quelcom inoblidable. 

Quelcom inoblidable? 
No ho vull acceptar! 
per això vull jo lluitar, 
per l'oblit fer arribable.

Doncs no vull ni un minut més regalar 
doncs ja no voldria tornar a plorar. 
No penso acceptar la feta. 
Un dia acabaré l'alcohol amb festa!