Quan ve del mas ab tant de vi don Pau, 
del llop que pren la pell al punt li viu, 
que beu, com clot de fem, de most un riu, 
ab got que, per lo gran, bé pot ser nau.

Sap que sol dir-li bé d'est joc lo dau 
i que ell trau tal suc sens greix del niu, 
que és llet en ell lo vi, ab què mor i viu, 
i de son gust, la llum, centr' i clau.

Vol dir un mot i veu que fa lo bou; 
rep en lo cap un colp i diu que és lleu; 
pren un drap que és de lli ab lo blanc de ou.

Té fred i fam, que és foc a un temps i neu. 
Ni és gat ni gos, ni val, per flac, un sou,  
ni és peix ni carn, ni os ni moll, ni seu.