Quan ixca a prendre el sol, sia de nit, 
quan vulla descansar, senta avalot, 
quan tinga de respondre, falte'm mot, 
i quan vaja a saltar, pegue de pit;

quan me gite, no trobe fet lo llit, 
quan tinga set, trencat veja lo got, 
quan camine, el rossí correga al trot, 
i quan escriga, borren-me l'escrit;

quan menge, lo menjar sia cremat, 
quan me vista, el vestir estiga brut, 
quan me sega, lo banc caiga trencat;

quan tolga, encontre flor que sempre put, 
si, des del mateix punt que t'he mirat, 
lo fetge, lleu i cor no m'has romput.