Si pogués escollir la fi de ma vida,
per una posta de sol, seria ungida.

La llum del Rei Astre es pot entenebrir,
però ens resta a l’atzur son brill diví.

Amb mantell de porpra el cel l’embolcalla,
amb el signe reial li fa la mortalla.

Totes les flors prenen posat de tristor,
dins llurs calzes reclouen la fina olor.

Mes sura en l’aire un encís de dolcesa,
encís de conhort, d’esperança i promesa.

És que enllà de la mar, lluny de l’horitzó,
el sol serva intacta sa pura claror.