L'autobús esperava. 
Sota una tarda d'agost, el goig passeja 
adormit, interjacent de l'estrany jardí, 
en un record de flaires de ginesta, 
sense estalviar aqueix bes, nèctar de brodat miratge, 
                                                          o deixar-te dur 
pels cal·ligrames de menta, 
fiblada d'uns déus, que ben sovint no fan gestes 
ni vols 
           d'invisibles lligams 
dels teus viatgers ulls.