La llum primera i ja declina el dia
sobre la pell de poma del teu cos
dormit, boirós, lleument il·luminat
pel llapis de claror de la finestra.
I la cambra, una llar esmorteïda
de cendres i de somnis: al cel-ras,
ales i plomes de les flaires cegues
que desprenia el llit en la foscor
d’aquelles ombres vives, de certesa,
que omplien de conhort aquest no-res.
''Ara dorms, mentre el dia t’assassina
lentament, un esboç eixelebrat
que el meu esguard despert ha de compondre
per capgirar el pendent d’aquest matí.