Comptar hores que passen! Saber de quin color
tenen elles les ales! Llençar-les a braçades
o retenir-les totes en un manyoc d'amor! 
Atraure amb suavitat les que han sigut llençades,

i fer d'aquest triar i retenir les hores
un joc etern i hermós que s'anomeni Vida!
-Oh dona de les clares rialles floridores
conscientes de sa blanca i perennal florida!

vet aquí Tu i ton viure d'amor!... Oh, si sabies
d'aquestes albes hores que tries i destries
aturar-ne sols una; posar-la en el teu pit,

i mostrar-la amb el gest més temptador! Llavores,
oh, com l'esclafaríem, la rosa de les hores,
a l'abraçà'-ns nosaltres, vencent a l'infinit.