I

     Bruta infàmia que em persegueix per mars i per oceans, per les terres més salvatges i recòndites com falcó perdiguer a l'aguait de la propera víctima. No he tingut cap mena de treva -tu ho saps, desficiós lector- durant set anys, amb els seus dies ignominiosos i les capritxoses nits, amb cada minut comptat amb la clepsidra que devastarà els límits del silenci. 
     Cada vespre m'encadenen al timó de la galera amb agulles i salnitre. I amb les nafres de l'ànima descobertes al vent, van tatuant-me, molt a poc a poc, els melanoderms més refinats, les venjances i els desamors, promeses no acomplides i el ritme sil•làbic d'un sacrilegi. 
 

          IV 
             Vitanda est improba Siren desidia

Hi ha col•leccionistes d'ànimes igual que de bestioles.  
Són humans d'una moral irreprotxable i la seua dignitat 
perdurarà entre els arxius dels annals de la història. 
Només reben consell d'un gabinet d'especialistes 
en delicats menesters. Encara que sovint la inflació 
posa en perill els guanys, els tipus d'interès 
de cadascuna de les ànimes en el mercat interbancari 
és molt alt. Es tracta del domini de les ciències 
aplicades. Recorde, després d'haver perdut l'ànima, 
que un col•leccionista, per cert, molt amable i educat, 
em mostrà un armari ple d'ànimes, totes disposades 
en perxes i cadascuna amb l'etiqueta detallada. 
No hi era la meua. Jo, però, nu, sense aquell espai 
on arraconar els problemes de consciència i els mals 
pensaments, he buscat als calaixos dels records i 
en les vísceres d'un desig. La llàntia consumia l'oli 
i la desmemòria foradava la llum. Delicadament vençut, 
l'esperança només accelera de manera fulminant la caiguda.  
 

     V

El descregut:: 
¿Com és possible, però, que només la carícia 
d'aquelles aigües, la mirada de la seua gelor, 
la flaire incestuosa del somni puguen perdonar 
el crim? ¿Què has vist: una primera llum 
o la ruta dels planetes abans que s'escoltàs 
l'inici del silenci? ¿Quina ha estat la providència o la juguesca del fetiller que ens disfressa 
la traïdoria en orbetat serena?

El cec: 
No hi ha hagut cap suborn que l'espill no pogués afrontar 
ni cap gest que propiciàs un sacrifici deslleial. 
L'home 
             aquell intrús sense memòria, 
aquella fera que alletaren lloba i escurçó, 
ha tatuat la pell de la barbàrie, 
l'odi s'ha destil•lat amb fràgils tempestes 
com la boira penetra un temps sense escrúpols.

El foll: 
He oblidat l'alfabet sense límits 
i els paratges de fragància impossible. 
Efímera, la llum no ha esbossat 
jardins d'estranya il·lusió 
ni pluges que anuncien músiques remotes. 
He perdut un hivern fugitiu 
i la mar habitada pel silenci.

El cec: 
Veniu, àngels del saqueig, i prepareu la desmemòria, 
metamorfosi dels qui encara no han negat la bellesa 
ni han erigit la desolació com a única imatge 
d'un temps cisellat amb l'escarpell de la perfecció. 
Veniu, àngels del saqueig, i dibuixeu el foscam, 
cel•la i subtil domini d'un desig descompost. 
 

     VI

Us trobeu a l'oficina d'objectes perduts. Cadascuna 
de les perfídies és detallada al llibre d'entrades 
amb data i situació. Els morts, ben vestits i maquillats, 
els podeu buscar en els prestatges. La paraula 
més gastada, en el calaix, molt vigilat, del bufó 
de la cort. Entre els llargs corredors i les portes  
tancades, C. Marlowe fa un encreuat, 
com si esperàs una legió de profetes. 
L'odi navega mentre disfressa l'horitzó. 
En obrir-se una porta, Pasolini ha escrit un poema 
en forma de rosa i després ha fugit 
sense cap somriure. La devastació és tan perfecta 
que cada somni bressola un foc i un cadàver.