La raó parla en veu baixa 
                                             Sigmund Freud

Ara sóc la veu de qualsevol de vosaltres: esclau i rei, emperadriu i bruixa, o tots quatre plegats. Però la veu sobretot del meu senyor. Com a bon servidor he preparat la ficció i la litúrgia. Així mateix puc ser un ca biliós, no us penseu!

He contemplat a través de la vostra retina, que és la meua. He observat a través del vidre de Polifem talar un bosc ple d'ànimes; com per art de màgia, he vist un servent de la desídia humiliar els justos; he contemplat pactes i amistats  que haurien fet tremolar el vell Mefistòfil.

De tot hi ha hagut en el llibre de registres: userda verda, deutes amb un alt interès, alguna herba amargant i la ruda, s'han catalaogat desamors, però també una dolça pluja emmagatzemada a l'aljub de la memòria. Així i tot, algun nigromant tossut i fatxenda ha intentat robar els pocs guanys que no s'endugué el vendaval. 

Ara procure, després de fosques derrotes i la pèrdua d'alguna nau, teixir la tofa alpaca que m'embolcalle a l'hivern. Les poques vides de moix que queden s'han de servar amb viola de galàpet i herba de desfeta; l'adob amb menta pebrera, ànima de nimfa i falzia de pou. Adrece la brúixola a la mar d'aigües tranquil•les entre dos horitzons d'un crepuscle, prop de la desconeguda riba d'abròtan.

La darrera maregassa ens gela els ulls mentre velam i quilla retallen el camí, l'aspra sendera de l'oblit i l'ambició d'un cíclop devora la llum al captard.