Bell horisont ¡adeu! selvatge serra, 
lo mon abaix me crida; 
tinch d'afrontar pereguinant la terra  
lo panteig de la vida. 
   Flayre boscana que l'alé'm retornas, 
ómplem l'esperit ara; 
cel esplendent que l'esperansa'm tornas, 
déxam mirarte encara. 
   Gaya remor del vent á la pineda 
ressona entre la fulla; 
boyra que suras per l'ubaga freda, 
mon front cremós remulla. 
   Aspres pendents que ab feredat ne miro, 
relliscanta dressera, 
salveume'l pas si concirós me giro 
mirant cap endarrera. 
   Quedeu mes alts que jo, singlers cendrosos, 
si os torn á veure enfora, 
l'ergull de vostres caps mes alterosos 
he trapitjat un hora.  
   Avall... ja emplena el fum de la taulera 
les salzeredes blanques, 
y l'aigua del molí salta ab brumera 
pe'ls grahons de les tanques. 
   Darrera'ls caminals que giravoltan 
los turosn desparexen, 
y'ls cantelluts penyals que'ls enrevoltan 
ses ombres definexen. 
   Verdejant als costers ab l'argelaga 
confosa apar la vinya, 
y daurada pe'l sol que ja s'apaga 
planeja la campinya. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . 
   Trist s'atura'l meu pas: l'erma montanya 
com mes de mí s'allunya, 
mes se m'emporta l'còr... Aqui... es Espanya; 
Allí dalt..... ¡CATALUNYA!