Complaure's amb aquesta història
que s'escindeix cap endavant
sense un fil conductor,
cada cop amb més rels subordinades,
com qui es perd en la pausa d'un record
i viu una vida que ja no és seva
mentre l'autèntica, esperant, es tuda...

encara que quelcom, brunzent, molest,
des del present s'infiltri volent dir
que ja t'és necessari recalar
en la pau, en l'alà, a la fi,
d'haver pujat del fons de l'aigua
per traduir-ne no literalment
el sentit de la teva acció principal.