T'estim perquè existeixes. La més clara 
dimensió del meu amor, i la més alta, 
es diu tocant-te. 
Meravella que sé perquè et delata un cos: 
l'esperit és aquí, fet ta pell transcendida. 
Ta veu, ta veritat, això que en dèiem ànima 
és múscul tot, sang, tendó: no sé entendre la resta. 
Just t'estim quan te toc: veu i mirada, 
provatures de frec que me serveixen 
per sobreviure i prou. El món, la vida 
són una cosa: estimar-te és l'altra. 
Parpella, porus, tu. Mugró, substància, 
borrissol comprovable 
lliurat a l'estratègia de signar volums 
des dels quals sé com ets i sé estimar-te. 
Tocar la teva pell i tot d'una enyorar-te. 
Enyorar-te en present, no et pertany la distància. 
Ma pell contra ta pell: més que existir, presència. 
Sobirana eclosió de la persona, en tu: 
amor 
verificable en un cos. 
T'estim perquè existeixes: ets accessible al tacte. 
Existent a la mà: 
la puresa total és desxifrar-te.