Poeta i narrador manacorí de poestugerra que es relaciona literàriament amb els també companys de Manacor Jaume Vidal Alcover o Guillem d'Efak.

Si bé comença en castellà, el 1957 passa al català, Poemes a Nai, -publicat el 1965-. Aquest llibre, tot i la tardança, causa un fort impacte en el món literari de Mallorca. No torna a publicar fins el 1969, ja que té una dedicació intensa a la seva feina d'administrador. 

La seva obra acaba aplegant un conjunt de sis poemaris, sis novel·les i dos llibres de relats breus: entre 1969 i 1970 escriu Biografia, que no es publica fins el 1974, Poemes de l'enyorament (1972), La bellesa de l'home (premi Joan Alcover 1974, publicat el 1979), Paràbola i clam de la cosa humana (1974), Llibre de benaventurances (1980) i El pis de la badia (1992).

En narrativa, el 1971 redacta Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973), la seva primera novel·la, i dos anys més tard acaba Morir quan cal (1974; premis Sant Jordi 1973 i de la Crítica de Serra d'Or 1975). Després apareixen L'endemà de mai (1978; Premi Nacional de la Crítica de Narrativa Catalana 1979) i Panorama amb dona (1983; premi de la Crítica de Serra d'Or 1984), Illa Flaubert (1990; premis Josep Pla 1990, Ciutat de Barcelona, Joan Crexells i de la Crítica) i els relats La rara anatomia dels centaures (1979).  Crònica lasciva d'una decadència (1995). 

Ha rebut reconeixements públics institucionals, com la Creu de Sant Jordi (1989).

L'any 1971, crea la col·lecció de poesia El Turó i el 1979 dirigeix la nova col·lecció Tià de Sa Real fins a la mort. 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Miquel Àngel Riera) per Pere Rosselló.