''Tot, tot és endebades.
Res no el despertarà:
anirà vestit d'algues
tota l'eternitat.''

>
El nàufrag
2
/67
El nàufrag

            La mare:
Deixeu la porta oberta;
aquesta nit vindrà.
Poseu més llenya al foc,
llesqueu, llesqueu més pa.

(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.)

            La mare:
Sento remor de passes 
dintre el meu cor. Vindrà.
Porteu-me fil i agulla
i el vestit que deixà.

(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.)

            El mar:
Tot, tot és endebades.
Res no el despertarà:
anirà vestit d'algues
tota l'eternitat.

AGUSTí BARTRA
L'arbre de foc, 1946