''Tot, tot és endebades.
Res no el despertarà:
anirà vestit d'algues
tota l'eternitat.''
La mare:
Deixeu la porta oberta;
aquesta nit vindrà.
Poseu més llenya al foc,
llesqueu, llesqueu més pa.
(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.)
La mare:
Sento remor de passes
dintre el meu cor. Vindrà.
Porteu-me fil i agulla
i el vestit que deixà.
(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.)
El mar:
Tot, tot és endebades.
Res no el despertarà:
anirà vestit d'algues
tota l'eternitat.