''El nostre amor no necessita la protecció de cap sostre ni pot ésser tancat dins una cançoneta de finestra o de plana, sinó desplegar-se com una bandera.''

''Tot, tot és endebades. Res no el despertarà: anirà vestit d'algues tota l'eternitat.''

''Una veu amiga podria embridar la meva cursa nocturna.''

''¿Què sabeu vosaltres del petó bescanviat poc abans de les partences, de la grandesa de la nostra misèria, de viure deu morts cada dia, d'aquest voler-se abraçar a la papallona de l'instant com si fos una columna...?''

''Besos, només, ara. I la gola muada, i el dolor infinit...''

  ''Pujarà al món com una saba calenta amb anhels celestes. Les aloses es perdran a l'infinit emportant-se les darreres angoixes...''

''Descanses, infant i tità, com una fulla i com una muntanya. Prop teu, sobre l'espiga de lluna de la teva baioneta, brilla la papallona de la llibertat.''

''D'una forca de lluna penja el cos del meu futur. Ai, aigua a la mirada!''

''A molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones, i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.''

''Assassí del somni i de la caritat -músic de la sang!-, abolirà l'agenollament i la florida de les llàgrimes. L'ombra de les seves mans immenses enreixarà els oceans...''

''Només ells, només ells aixequen de nou llur dolor immòbil, i per damunt les espatlles de la darrera nit vetllen per la innocència fecunda de la terra...''

''Brilla a les meves mans el menut colibrí del teu somrís...Oh infant teu i meu!''

''I mentre el vent crida dalt de la muntanya, la pluja tranquil.la s'adorm amb agulles de lluna a la galta...''

''No et sento freda encara. Ets raig de sol en un sepulcre d'aigua, cera i record caient en lentes llàgrimes.''

''Nin, non - dorm, nin. Un nen blanc - un nen negre. Un granet de sal - un granet de pebre. Nin, non, dorm, nin. ''

''No masteguis llorer ni t'enfitis d'atzur. Si vols cantar l'arrel, oblida't del fruit pur. Enllà del foc comença l'eternitat desperta...''

''Oh, la sirga diàfana dins l'abís de tenebra, l'assalt de l'ona tèbia que s'enduu tot el gebre! Dir que en mi vetlla el cor profund del mar, del mar...''

''Romans. Però el que passa, el vent infatigable, t'acreix, i ets en l'hivern l'amant cor estival, l'arrel, l'ocell que emigra, l'infant, la terra arable,oh més pur com més cremes, i en tes desfetes ¡alt!''

''Cantaré el sol profund a l'entranya de l'ésser, l'esperit de la llum que mou l'ala del fang, oh purs estels d'Arkansas que amb impassible pressa, ungint-me la ferida prometeica del flanc, meneu l'àuria gesta d'on s'alça del vol sonor d'un ocell de ginesta!''

''Oh sobretot recorda! Viu per la teva estela. Car la flama és senzilla, com senzilla és la vela.''

''L'ànima s'afua, cada cop més nua. Son foc s'ha fet llum, sageta que brum. I l'urbs -puny de son- tiba l'arc del pont...''

''Només en la llum pròpia he trobat sempre auxili.''

''Jo sóc el grumet que puja per cordatges d'heura i or. Duc una agulla de pluja ensorrada dintre el cor.''

''I Maiala, sabent-se del seu desig vestal, obre els braços al somni que filen ses parpelles: l'esperit de la terra que l'aboleix d'atzar, el genet d'ulls de foc i corona d'estrelles.''

'' Vençuts pels arcs iris salvatges, retuts a rampeu dels pujols per un gest de la dríade, secs de somni en llur força buida de foc i misteri, no van sobreviure al gran xiscle de la primavera...''

''A la sorra va néixer el meu cant de vidència. Vora l'antiga mar, entre adormits, s'alça el guerrer de l'espiga, l'atlant verd de mon ànima.''

''-¿Qui posa jous blancs al crepuscle?''

''Preneu i compartiu: aquesta és la meva ànima.Han callat les granotes... -Ja podeu llescar el pa.''

''Però no dormiràs sense espines d'alerta, vastament ajagut de cims a litorals, fins que en un altre juny de la pàtria lliberta no ressoni en la terra l'antic bon cop de falç...''

''La llum és vent terrible. Ploren les nits, dessota. Dormo... Quin fresc repòs! Veremes de distàncies... Tu, foscament terrestre, maldes trucant amb florsel portal infinit que et separa de mi!''

''Et veig com una proa de futur i una dolça vela de passat,com un segle entorn d'una campana. Toco les llunes que habiten el teu front, els rems d'or de la teva veu callada.''

''Dolça hereva del dia, alta torre d'espigues, oh captiva d'estrelles i de solars vencills: els meus braços t'allunyen de segues enemigues i als teus peus vinc a ajeure'm com la cançó dels grills.''

''Existeixes en les altes roses d'aigua que pesen a dins dels somnis, en la porta dels sospirs.''

''El teu foc es barreja amb la llum de l'aurora quan l'atlàntic anhel en ton cos arremora el gran somni del vent...''

''Sempre que en mi es decanten tristeses de crepuscle els teus ulls fan sentir-me més nupcial el cel.''

''Filla del meu fill, Belisa, ets lluny però balles dins el meu cor ple de domassos i enjogassat de flautins.''

''I ara la mar i el mar... Jove he sortit a veure'ls: submisa als meus turmells, que primer toca amb llavis de viva fredor blava i després amb flors blanques...''

''Bellesa, oh bellesa, raïms en arxipèlag a les mans del sol: anem cap a la solitud dels llindars i de les dunes coltellejades. No tinc ribes nocturnes on pasturar els esglais.''

''I encara que volgués, ¿com podria ser jo com aquell que fugí perquè dins del seu cor no volia acceptar la força de l'amor? ''

"No creguem en els mots si no són purs i no porten la càrrega del temps essencial tranfigurat de l'ésser. ''

''Amor, el cant et duc, ocell de l'alta brisa que clava en el meu pit son bec de resplendors, i per ell, Adalisa, la meva ombra s'irisa voltada de clamors.''

''Ma veu va vestida d'heura i, com fum enfiladís, te l'acosto i et confesso que d'amor ets el país.''

''L'hora de la Muntanya era entre vent i brisa, després de la cançó de les aloses àuries i els parrups de vellut de la tórtora blanca.''

''No diràs la paraula que no sigui tan lliure com el vent sobre el mar que no plora els seus déus.''

''Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres posades com ocells damunt els cables tensos dels esperits fidels als himnes de la vida, un martell plorarà per la llum apagada. ''

''Oh, la mar, al migdia, la mar fa sentor d'home! Adéu, però no adéu... Et recordo en l'escuma!''

''...com les vocals d'escuma de la mar riallera: així voldria jo que entressis, Poesia, amb l'ocell, la foguera, el somni i les estrelles. ''

''Oh, quan arribarà el dia que esperem, si cal m'obriré el pit i m'arrancaré el cor per fer-ne un verd timbal i convocar les ales, el silenci granat, les precursores marxes...''

''Els gemecs dels amants, que són parrup i cràter, rodolen fins al mur d'on penja el sec brancatge de l'heura de l'Oblit.''

''jo ara murmuro els infinitius de la vida: copular menjar beure dormir oh el gos somicar caminar respirar vestir-se despullar-se cantar no para mai...''

''M'obro a les coses  que vénen, pelegrines, sense certeses.''

''Tot és sendera per als records que anhelen l'alta devesa.''

''Les barques vénen, solteres, a abeurar-se en el teu sexe.''

''Vent cor, vent lliure, menjador de distàncies  i llunes verdes...''

''Vent que t'esquinces, amb tu caic i m'aixeco i m'alço vela!''

''Fidel de llengua, Andorra meva, entera a la mà alçada.''

''Alta, tan alta de torres abatudes: grisa tristesa!''

''Poeta. L'home. Sóc encar qui vol néixer. Foc i mesura.''

''El temps de l'Ésser roda rera la vida de galtes roges. ''

''La veu que embelleix la terra, la veu que embelleix la terra, la veu de l'home, la veu de l'altura que embelleix la terra.''

''Lligades amb fortes cordes tinc quietes les cançons. La meva ànima alça, enorme, enyorances d'horitzons.''

''-Eh, la vida! -Qui em crida? -Jo, la vida! -Sóc la vida de la vida. ''

''Anem vers les aloses! Pastura un poltre roig. Ve l'est, amb la gavina. Oh àngel de poder entre les formes cegues, deixa'm sentir la titànica força d'un bri d'herba que creix...''

''Si no et tinc a tu estic sol de solitud mutilada. Silenci vestit de dol de l'hora més atziaga, sense rialla ni vol...''

''Ella alça un braçde silenci. -Et pugen per la trena cargols de lluna!''

''Cap a on va la carreta -que se sent al camí- tron... tron... trontollant?''

''Oh l'aroma de Dafne s'estenia com una bandera en l'anhelant olfacte! Més terrestre que el teu gran desig,com una ona saltares a l'encalç de la metamorfosi d'aquella que corria vers sa fita d'immòbil duresa.''