''Si són prenyades 
e ve a llum, 
és llur costum 
a tres o quatre 
fer-los debatre 
ab daus rifant 
o sorts gitant 
"pare qual és"; 
mas les de més 
mai no parixen, 
ans se'n desixen 
polidament; 
sabidament  
la llet s'exuguen.''

>
De monges
1
/1
De monges

[...] 
Si són prenyades 
e ve a llum, 
és llur costum 
a tres o quatre 
fer-los debatre 
ab daus rifant 
o sorts gitant 
"pare qual és"; 
mas les de més 
mai no parixen, 
ans se'n desixen 
polidament; 
sabidament  
la llet s'exuguen. 
[...] 
Quant les convoquen 
per elegir 
al monestir 
nova pastora, 
no'ls palu priora 
dona sabent, 
ni Déu tement,  
ni que vots serve, 
ni que conserve 
en pau, amor, 
honor, favor 
lo monestir; 
plau-los tenir 
bé babarota: 
qualque babota 
ni s'ou ni's veu. 
A la llur veu,  
concordament 
e scientment 
tal elegixen 
e reverixen 
davant la gent; 
dins lo covent 
li fan les figues,  
serven ses lligues,  
fan lo que solen, 
més que no volen 
ab tal badessa. 
[...] 
Altra fal.làcia  
tenen prou presta:  
a llur requesta 
sos amadós  
e servidós, 
més que catius, 
banant motius 
de falsedat 
sens veritat, 
perquè's deporten 
e mills conforten 
llur apetit 
e l'esperit, 
bulles propícies, 
mas surreptícies, 
de cort obtenen; 
ab ells s'entenen 
los delegats 
e clerats 
jutges profans, 
los escrivans 
e advocats. 
Mal amagats 
molts articulen, 
metges tribulen, 
fals testifiquen, 
e que'ls apliquen 
tenir gran còliques 
e malendòliques 
congestions; 
ab ficcions 
e fals procés, 
dad'a través 
plaent sentència, 
sens conciència, 
ixen defora. 
Van en mal hora 
de port en port 
i d'hort en hort, 
de cambra en cambra,  
fins a l'Alfambra 
tan profanada 
qu'és en Granada; 
adés guarint, 
adés parint, 
scandalitzant 
tots los oents 
e tals veents 
deshonestat. 
Llur santedat 
en açò sta. 
[...] 
Altra vegada 
que fon prenyada 
(la voluptat 
o lo prenyat, 
qual la hi mogué 
mai se sabçe),  
del vi novell 
del monestrell 
beure pres tema. 
Ple de verema 
era lo trull. 
Al major bull 
e fortalea 
ella hi muntà; 
bé n'apartà 
fondo la brisa; 
sens pagar sisa 
pens ne begué, 
e romangué 
lo cap ficat 
d'on apartat 
la bris'havia. 
Lo cos tenia 
sobre la vora. 
Mori'n mal hora, 
de mort honrada; 
massa sobtada 
no esperà'l part. 
Io restí fart,  
enfastijat, 
ben enujat. 
Ja amortallada, 
en la vesprada 
fiu la portassen 
e soterrassen 
al monestir. 
De dol vestir 
no me'n volguí: 
poc me'n dolguí. 
 

JAUME ROIG
Spill (o Llibre de les dones), 1460