Metge i escriptor valencià.

Amb l'Espill, Jaume Roig signa una de les obres més importants del segle XV. Segueix la tradició romànica de la narrativa en vers i la tradició misògina de caràcter didàctic i, encara, còmic i alliçonador.

La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida i per advertir i convèncer el jove, és clar, que s'allunyi del gènere femení per tal que eviti el patiment que ell mateix ha sofert. 

Per a la correcta comprensió de l'Espill, cal situar l'obra en la tradició de la misogínia, ja des dels precedents clàssics com les Sàtires de Juvenal, fins a l'Adversus Jovinianum de Sant Jeroni, el Matheolus de Jean Le Fèvre, o el Corbaccio de Bocaccio. L'Espill, així doncs, és un text que permet conèixer amb major profunditat les arrels històriques del masclisme i de l'engranatge de dominació patriarcal en la tradició cristiana i catalana que encara perviu en els nostres dies, tant als àmbits literaris com al dia a dia. 

També és autor del poema "en lahor de la Verge Maria" (1474). 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Jaume Roig) per Toni Terrades.