“Les preguntes
     no són sols o principalment per a contestar-se;
     sobretot, són per a mantenir-se.”
          Bartomeu Fiol

Una vegada el vel del que cercam és retirat,
hem d’acceptar per estables les veritats trobades?
O també aqueixes circulen perquè un altre,
tanmateix, els llevi un altre vel,
un vel aveïnat d’un altre vel sense acaball?
Serà la recerca l’únic estalbe?
L’ocult, comença per a qui sempre qüestiona?
S’ha d’obscurir la paraula, per desvelar qualque cosa?
Desvelam o recordam?
Amb quin temps verbal va venir, ve o vendrà la veritat?
Vendrà en un tronc estellat com pertoca al mil.leni?
Pot revelar-se cap obra
enllà del temps que encara no ha caigut?
És el regne dels mites el que al final parla?
O és el callar inicial el que pregona tots els sabers?